DILLUNS, 4 de juliol

LAURA 12:28 Bueeeno, idò io no me trobare molto benne. Per poc me qued a Palermo a viure, avui. Ja me veia fent de Tom Hanks en aquell aeroport claustrofòbic. I tot perquè una safata de suelo, suposadament, s'ha quedat es meu DNI, i dic "suposadament", perquè encara no sabem quin recorregut ha fet es carnet des des check-in fins a ses mans des que passaven ses maletes (na Cati s'ha posat a pegar bots davant es tio que s'ha tret es meu DNI de la manga com fent un truco de magia). Sa qüestió és que mos ha donat temps de prendre un cafè amb llet entre quatre cambrers bestialment sincronitzats i de comprar una tassa aberrant pes germà de na Cati, que farà las veces de llavero siciliano. Jo me sent un poc culpable d'haver-li escurçat sa vida a un policia sicilià que s'ha posat més nirviós que jo, i que clarament no havia fet un diagrama de fluxe mental des procediment: "com actuar si algú perd es DNI", perquè canviava de direcció i d'opinió cada dos segons. A s'avió, na Mireia s'ha anat costipant i tornant sorda a mesura que arribàvem a Reus, pobreta. Ho ha passat puta.

Ara esteim aquí a s'aeroport de Reus mortes d'oi només de pensar en lo que mos espera. Fins i tot espantam ses mosques en càmera lenta perquè es temps passi més aviat.

CATI 15:46 Fa quatre hores que feim es beneit per s'aeroport de Reus, pues qué bien!

Avui ja tornam cap a casa, després de passar una setmana neuròtica per Sicília. Després de despedir-mos de'n súper Salvatore i na Targetrent més que correctament, hem voltat un poc per s'aeroport de Palermo: A na Laura li ha agradat tant, que ha decidit perdre es DNI, menos mal que al final un home ha fet d'héroe i l'ha tornat. Es vol, ha estat molt agradable, sobretot perquè a na Mireia li ha pegat mal d'orella, s'ha costipat i ha dormit (a parts iguals). A na Laura ses turbulencias casi li fan perdre es sentit comú; i a mi, bé, jo feia es beneit per allà mentre intentava despertar xerrant a tota sa gent que dormia per devora!

Aviat aixecarem es cul, per anar a comprar sa Vogue amb complementos per a Laura (LAURA: va a ser que no...) i jo un clauer més guapo que sa merda de tassa que li he comprat en es meu germà.

PS. Com ses mosques satélite me segueixin més estona, van a haver hostias como panes!

MIREIA 16:52 The Food Gallery. International Reus Airport. Ara estic tota sola perquè ses meves amigues m'han baratat per una PRONTO. Després de fer-li una pulsera xulíssima a na Cati, van i m'abandonen cual perro callejero: ses meves amijas són unes sorres!

Total, es tràfic de Palermo a les 6 i mitja del dematí, llevat d'alguna envestida o algun altre bot de stop, cedas i demés, no és tan terrible: els dinosaures encara van un poc adormits. Ademés, n'Antònia Targetrent, que mos ha agafat al vol just després de que na Cati tatxàs ses dades des "Monei de Favara" des parte des seguro, no ha trobat cap tara notable a en Salvatore, que ha aguantat es tipo durant tota sa revisió mèdica sense xivar-se de cap de ses perreries que li hem fet (devia notar es tremolor col·lectiu a cada passa que donava n'Antònia...).

DIUMENGE, 3 de juliol

MIREIA 15:46 Corleone, colina de la muerte amb vistes a 5 o 6 de ses 40 esglésies que té aquest poble. Marededéu senyor! Jo vull quedar aquí! A part de ser una monada i tranquil que no vegis, es mafiosos de Corleone tenen un potencial eròtic important...
Avui mos hem despedit de na Giosefina que, llevat de dur-mos es dematí un cafè amb llet un poc merdós, ha estat molt simpàtica i mos ha donat sis besos a cada una mentre seguia pensant: "hòstia puta, aquestes varen néixer totes en el 85!", bueno, en italià: "ostia putanna, questas nasciate tutte nell 85!"
En fin, pes camí hem entretengut un parell de velociraptores amb sa nostra interpretació de Lady Gaga i enllestint es regal de na Núria. A més, un gitano setentero ha agafat na Cati per banda i li ha demanat una cita a sa biblioteca. Viva l'amore siciliano!

LAURA 21: 44 Palermo és una ciutat "bella" a la par que "porca", perquè pes carrers t'ho pots trobar de tot: desde costelles de xot fins a tendes amb noms homòfobs. Hem près un gelat enfront de la catedral i retratat ses nostres cares davant es pòrtic i una font amb fiori.
Ara ja començam a tenir gana, perquè sa truita alla siciliana que ens hem fotut per dinar (sense coberts) ja s'ha desintegrat. Veurem què tl ses pizzes des "Retaurant Italia" (sempre tan sorprenents amb es noms).
Mos comença a pegar depre de pensar que demà ja mos n'anam (i que Reus mos espera amb es braços oberts oferint comoditat i cafeïna que t'hi cagues durant un merder d'hores).
També mos comença a pegar un poc d'agobio de pensar que ses nostr fotos ja sumen xifres de 3 zeros. Haurem de programar jornades temàtiques sicilianes amb presentacions i canapés per mostrar ses fotos.

DISSABTE, 2 de juliol

LAURA 11:01 No hi ha res com començar el dia amb una dutxa d'aigua amb cubitos i un berenar d'asquerositat nivell 5 sobretot després d'un dia com el d'ahir, per es que no hi ha paraules per descriure. Bàsicament, varem sofrir un accident a n'es mercat de Favara (ja hem après a negociar con toca, gràcies Maffia camorrana!), varem pujar a un volcà a respirar cendres i després, com que no mos bastava, varem travesar s'illa per intentar veure una posata de sol a Cefalú, que és la Ciutadella siciliana.
Després de tastar es peix espasa i de xutar-nos un machiatto, varem agafar cotxo per tornar a s'hotel i completar així els 600 quilòmetres del trajecte d'ahir. Es problema és que s'ataquet de nirvis per culpa de s'accident havia fet mella en noltros, i verem passar es trajecte de tornada contant històries pobleres de por i somnis aberrants, per acabar agafant un marejament col·lectiu que mos va provocar sa visió d'un "lobo estepario de las llanuras sicilianas". Encara mos dura, perquè per poc berenam estirades en terra.

CATI 01:22 Avui és es darrer dia que dormim a Agrigento, demà toca un altre hotel que casualment es troba a n'es carrer Agrigento. Però abans no podem deixar de recordar es dia d'avui. Després de sa pallissa de kms d'ahir, hem aconseguit agafar una altra vegada es cotxe i anar a dinar a Caltagirone, un poble molt guapo i barroc! on ens hem fotut un bon plat de pasta (ironia).
Per païr un poc es dinar hem arribat a s'escalinata famosa, plena de rajoles decorades a tutti pleni. I com no podia ser d'altra manera, na Mireia i na Laura s'han posat a fer es pardal, davant es centenar d'admiradors masculins que les vetllaven!
Més tard hem partit a comprar "víveres" per demà, però n'Apolònia, en un "arrebato de desorientación", s'ha nublat i ha començat a enviar-nos "keep on the left" i "keep on the right". Una locura, vamos!
Menos mal, que sa cosa ha estat amenitzada per un videoclip dedicat a n'en Renato Carosone. Un xou que visulitzarem 300 vegades i encara riurem!!

DIVENDRES, 1 de juliol

CATI 14:23 Etna. Sí, per fi hem arribat en es volcà! Després de moments d'indecisió aconseguim pujar a veure com una muntanya treu foc i fum. Toma ya, quina puta passada!
Avui toca dinar a la intempèrie, d'hamburguesa amb couscous i trempó, ben bo que ha estat!
Sí, sí, molt bé, però per arribar en aquest moment hem patit a més no poder. Després de rapinyar en Salvatore i fotre bels de desesperació, m'ha pegat per insultar un jove que obria sa porta des cotxo amb "premeditación y alevosía", lo que ha provocat una ira irracional en jo i li he pegat un crit de: La porta, vatuadéu! amb tot es cor!
Bé, ara acabarem de pujar a veure una de ses coses més impressionants que veurem mai.

MIREIA 21:53 Cefalú, Trattoria Nna Principi. Estic a-ca-ba-da! Me fan mal es braços, es peus, es cul, es cap, s'esquena i es botons des rellotge! Ja ho vaig dir, ja, que avui mos podriríem dins es cotxo..., tanta sort que s'ha vist compensat. Etic esperant es meu pesce spada al grill. Estupendo!
Bueno, Cefalú és super guapo, hi ha vespas per doquier i nines pijes amb un estilasso impressionant prenent copes pes carrer, davant de locals "de bien".
Seguesc sense entendre la filosofia del famós prego italià. Me fa ballar es caponcio, i crec que es plan B serà repetir-ho en tot moment fins que me deixin de mirar amb cara rara.
Jolin! Acaben de dur un tumbet d'albergínia ue fa una oloreta que t'hi cagues! Vuelo!

DIJOUS, 30 de juny

CATI 14:42 Piazza Armerina. Després de veure mosaic tan guapos, voltar per allà i comprar “sendos souvenirs”, hem agafat cotxe cap a Piazza Armerina, on hem decidit amb quasi desesperació famolenca triar un restaurant. Ses vistes són esplèndides i es menjar massa bo com per descriure’l en paraules.
Assegudes ben enmig d'un carrer, davant un ca mig mort que dorm a s'ombra (saps que hi viu de bé aquest!), a na Mireia li pega per cantar na Lady Gaga, mentre na Laura li fa fotos amb es meu ventall.
Quin bon lloc per dinar que hem triat, quina fam que tenc! Au, merda, a menjar!

MIREIA 15:08 Estic plena, redona que te cagas! A Piazza Armerina mos ha avasallat un senyor sense dents i mos ha fet dinar de Tagliatelle alla siciliana que eren bons AMB GANES! Estam pensant en segrestar sa cuinera i dur-la dins una maleta, però dubt que amb mans incloses pesi menos de quinze quilos. Ara es senyor sense dents mos ha duit un machiatto eniesto i un capo di fava vechio verde està torrant s'orella a qui estigui a s'altra banda des telèfon. Vaig a veure si aconseguesc fer lloc pes sucre a sa llet pujada.

LAURA 15:19 Au hem anat a veure una Villa campestre d'un potentado hacendado imperiale, que encara conserva mosaics. Com tota Sicília, estava en obres i no ho hem pogut veure tot, però sort que hem pogut contemplar ses banyistes fent aerobic de fa 2000 anys estampades en terra. Era completament preciós, s'única pega és que estàvem dins una estructura d'hivernacle on mos foniem al bany Maria.
Piazza Armerina te una distribució més amable que Prizzi però també està en cascada.
Es Duomo és com a molt guapo i ara mirarem d'anar a inspecionar-lo.

MIREIA 19:20 Enna, Bar del Duomo. Els enniestos me cauen bé, o almenys els que hem tengut tractes. Estam prenent una granissada de gelsi (móres) i na Lau un de cafè: són tan bons!
Na Cati i na Laura no han deixat de lligar en tot lo dia, claro, com que van "piernas al aire"...! Tanta sort que un capellà amb sotana li ha deixat ses coses clares a na Laura en es Duomo de Piazza Armerina amb un : "Signora!!", assenyalant-li es shorts amb cara de degenerat. Estupendo!
I, sorprenentment i grata, han començat a sonar campanes de festa. Aquesta illa es impressionant!

CATI 19:43 Gelsi! Hem de recordar aquest nom. Joer, que bo!
Na Mireia ja ha lligat amb un jove que ens ha avasallat en es Castell dei Lombardi. ¿Tú de dónde eres?¿Qué tal tu padre? Bien. Pues yo aquí, guardando! Li ha dit.
Enna és un poble molt guapo, sa gent simpàtica, que per primera vegada hem entès quan ens xerràven. Es poble està a una altura més que considerable, lo que ha provocat un lleuger "mal d'altura" de na Laura. Res que no se pugui arreglar amb un bon granito de caffe!
Ara toca baixar per unes curves vertiginosas que ja voldríem a Lluc! Curva por allí, curva por allá, qué mareo!
Un apunt: Es cans van en es seu ritme, ben enmig de sa carretera Claro! Per provocar un accident, si ja el tenim en calats, cabrons!!
Ara na Mireia diu que vol dur-se'n una coca per berenar demà dematí, perquè tot s'ha de dir, es croisants de na Giosefina fan un poc de peguera!

DIMECRES, 29 de juny

MIREIA 17:25 Ffff! Ffff! Ffff! Taormina, via San Giovanni núm. 25 menjant tres tipus d’aranchio amenitzades amb en Franco Battiato. La paninneria, com molts dels establiments familiars italians, té un Sant Cristo penjat damunt sa porta. A que pareix guapo? Idò hauria pogut ser molt diferent… Na Cati s’està fent ses clenxes mirant-se a ses meves ulleres de sol que se m’han quedat clavades en es nas des que hem entrat a Taormina. Dios Benito! Per si no ho sabeu, anar en cotxe per Sicilia és un cristo!

CATI 17:33 Com puc començar s’experiència mortífera d’avui? A mem, na Mireia ha agafat es cotxo fins a Taormina, que si algú vol i pot mirar es mapa siciliano, està puta enfora que no vegis!
Quan hem arribat, sa cosa ha començat a degenerar per segons i metres. En teoria es teatre hauria de ser un lloc turístic, per tant, ben senyalitzat, idò no! Perquè això és Sicília, i aquí vas per on te roti pes cuello d’allà baix!! Voltes, voltes, més voltes, Sa crispazione incrementa i a na Mireia li pega un cristo en es volant intentant sortir per un carreró inferior a dos metres d’ample. En Salvatore no passava. I deu minuts més tard sortim.
Al final aconseguim veure es teatre a la intempèrie, és a ir, en es solaco de les 15. Ui, no sé com acabar! Fin

LAURA 21:51 Després d’un viatge hiperllarg i fosc amb cotxe, som a un xiringuito vora la platja prenent unes canyes. Sort que es dia ha acabat millor del que ha començat, encara que totes seguim amb s’agobio taorminesco. Ses millos vistes que he vist mai, però sumades a un laberinto en pendientes. Hem viscut moments de desesperación profunda en es que intentàvem aprimar en Salvatore telepàticament. A na Mireia li ha pegat un ataque d’aquests de “A-mi-no-me-haga-preguntas-ninguna,-que-me-va-a-dat-un-ataque.-Vamos,-fuera!”, però s’ha reprimit es crits, limitant-se a riure nerviosament mentre llagrimava un poquet. Tenc una nova idolenca: Fiat bravo, Mireia! Ses vistes del Teatro del Griego de Taormina eren mareantes i acollinantes a la par. Mos hem fet fotos d’aires tragicòmics i hem imitat entreneitors madridistes mentre suàvem de manera completament barata. Mem si menjam algo o passam directament en es gelatto.

MIREIA 22:37 Sang plorava jo! Que lo primer que m’ha passat pes cap ha estat: Well, és hora de desmuntar en Salvatore com si fós un cotxe de meccano, mentre una parella de motoristes me ficava pressió. Sa dona me cridava: “una maquina piu grande!” i jo: “Vale, ja ho veig, què me contau a mi, madona? Fugim volant o què?!” Tanta sort que ell (que estic pensant que era en Michael Landon a “Autopista al Cielo”) ha reaccionat i mos ha ajudat a tornar en Salvatore a bon port. Seguesc pensant que es carrer era més estret que es cotxo.
I a damunt, es cabells de na Cati puden a sípia perquè han agafat olor de xiringuito.Tanta sort que ses cerveses mos fan reviscolar! Super Lido Cannavaro, que té nom de jugador de futbol!

DIMARTS, 28 de juny

CATI 16:28 Bé Avui és es segon dia. Després d’intentar aixecar-nos hem aconseguit arribar al Vall des Templos. Això sí, esquivant qual conductoras de rally, els cotxes sicilians. Al final i sense percances memorables, llevat de quatre insults que ara no mencionaré, hem arribat en es Templi, tot pedra i suor! Una cremada de braços més tard, tornam enrere i agafam cotxe per anar a dinar. Només diré que hem pagat una entrada poguent entrar gratis, que na Josefina ha duit un berenar que ens ha salvado la vita, i que hem fet fotos amb “maquine of”. Sí, així anam bé per sa vida.

LAURA 16:39 Ara partirem a fer una visita a en Michael, a en Totó i en es Prizzi de per allà dalt. Mem si mos podem fotre un machiatto, que si no, mos dormirem per ses colines. Hem dinat de trempó i bistecs de “pollame” amb espinacs que per poc no podem fregir per culpa dels obreros roba-gas butano i roba-wifi. Mentre na Mireia feia petardos damunt ses xixes de na Cati una strangis ha entrar d’imprevisto en es nostro quarto, xerrant pes mòbil. Segur que ho ha fet a posta per espiar-nos. Ja contarem què tal va sa ruta maffiosa d’avui. Acabam de penjar una foto campestre amb "reputació globa"l.

MIREIA 20:22 Prizzi, terrassa amb vistes i un machiatto, el primer del viatge. “Gracias” és el vídeo APM del dia, el correus italià ens ha salvat de mort per desnonament, i aviat partirem a Agrigento a sopar a s’Atenea. Hauré de menar jo, perquè na Cati s’ha enrecordat de mumare i de sa mare d n’Apol·lònia, que ha començar a dur-nos per camins de cabres, que desapareixien momentàniament i per pobles en punta. Total, en Salvatore quasi hi deixa ses butzes i jo he de devallar de Prizzi. I crec que quan tornem a ca na Josefina encara trobarem s’intrusa en estat de xoc amb es telèfon a l’orella.
Toc gore: a sa terrasseta amb vistes on estam sembrades estam envoltats de quillos molt amables i educats i tenim com a banda sonora “El tiburón”.

CATI 00:54 Agrigento. Bé, avui ha estat un dia ple d’aventures. Ens hem socarrimat, ens hem perdut per las llanuras sicilianas, he arrossegat ses butzes de’n Salvatore per un socabrón de carretera, i per culminar l’he estampat a un bordillo de “Castelfiorito de la Montanya” (interpretació purament personal).
Ya nadamos por doquier, nos desbordan a problemas. La banca de Sicilia nos venta i la Poste “Italione” (un banc perdut de Prizzi) me roba dinero a sotto viento. Això es el fin, esteim que arrossegam piedras del camino. Jo només esper i rezo que demà es quilòmetres de carretera no siguin perillosos, i sobretot que sa meva adaptació siciliana es realitzi a marxes forçades! (Que consti que ja vaig insultant a sa penya, sense mala folla) jiji!